CRÒNICA III KDD. Catalans a Donostia (Cap.3 i últim)
La tornada seguint el Tour de France.
El dia anterior, dia dedicat al turisme i a la gatronomia, com no! vam decidir que la tornada a casa seria per França i entrant per la Vall d’Aran. El cas era, com?, per on?. Fàcil…teniem al Joanp55 i al Pere….i per acabar de rematar-ho també tot un expert en rutes pirenaiques en Vil-s4r. Així que ruta decidia….Autopista fins a gairebé Tarbes, passant la frontera per Irun, Pau, Lourdes……Bagneres de Luchon……
Bé….l’hora de trobada era a les 08:00 h. sobre de la moto…però ja se sap que això és prou dificil……sempre hi ha algú que no arriba….aprofitant fem un cafè al bar de l’hotel que acaba d’obrir.
En Monsterbass i la Iolanda marxen per autopista fins a Reus, ja que, han de ser a la tarda per compromisos laborals…a última hora s’afegeix a baixar per l’autopista en Danipod, el qual, a causa de la velocitat que va menjar-se uns “pinxitos” la nit anterior, tenia l’estòmac regirat i no estava gaire fí. En Multiisi i la Carmen es quedaven, ja que, aprofitaven aquest dies de vacances per a fer ruta pel nord de la peninsula…
Així que la caravana de tornada la formen en Juanp55 i la Gemma que aquesta vegada no va volant però quasi, damunt la St3, en Pere, l’Enrik, Vil-s4r i la Vanessa, i jo amb la Mts….
Cap les 08:45h. Enfilem l’autopista fins Irun, passem la frontera, peatge darrera peatge……velocitat 130-140 km/h….el límit de velocitat a França és 130….ja comença a fer-se avorrida i pesada l’autopista…fem la primera paradeta……caloreta ja?
http://img96.imageshack.us/img96/9264/dsc01649it0.jpg
http://img213.imageshack.us/img213/8320/dsc01648gc8.jpg
Buffff…quin dia de calor apunta….
Sortim de l’autopista francesa havent passat Lourdes….buscant la població de Bagneres de Bigorre……ieppppp……ens hem passat de sortida i reculem per carreteretes que travessen camps verds, extensos, plens de bestiar i vida….carreteres molt maques, francament molt descuidades, però almenys asfaltades…finalment retrobem la carretera principal…consulta de mapes, reunió de guies i arribem a Bagneres i d’allà a Campan on s’inicia la pujada al Col d’Aspin, molt conegut en l’àmbit ciclista, deixant a la dreta el famós Tourmalet. Col d’Aspen….!!! Quina passada corbes de tota de mena, cents de corbes, paisatge? Nooooo….allò eren quadres, allò eren els posters que venen a les papereries de muntanyes precioses….asfalt perfecte, alguns ciclistes pujant i baixant el port, llarguíssim port….a dalt unes vaques que s’han posat al ben mig de la carretera ens fan aturar uns segons i observar el meravellós espectacle que la naturalesa ens oferia….no hi ha temps per a fotos (llàstima) quin descens…barrancs verds, sense arbres, allà el fons es veuen les corbes que s’adivinen diviertides….quina baixada…tan maca!!! Però……se sobte la carretera torna a pujar….ara toca el “Peyresoure” altre port conegut pels ciclistes, encara pintats a l’asfalt es veuen els noms de ciclistes que no fa gaire van passar amb el Tour de France…al marge durant totes le pujades hi ha rètols que informaven sobre el percentatge de pendent i la llargada que tenia aquesta pujada….Que us diré del Peyresoure….més i més corbes…asfalt net i perfecte, torno a pensar que hauriem d’haver parat i fer unes fotos…haguéssin estat meravelloses, segur.
http://img137.imageshack.us/img137/3734/dsc01652gt3.jpg
Bé cap les 13:30 h. arribem a Bagneres de Luchon….preciós poble, molt turistic, ple de mansions espectaculars….sortint en Pere ens indica on podem aturar-nos……oh!!! un salt d’aigua, d’aigua fresca….preciós…per fí fem unes fotos i ens refresquem.
http://img137.imageshack.us/img137/2010/dsc01651gx4.jpg
http://img137.imageshack.us/img137/6938/dsc01653na6.jpg
http://img139.imageshack.us/img139/5268/dsc01657xu0.jpg
Atenció….aquí en Pere rep un missatge d’en Danipod (que havia marxat per autopista) dient que estava a Lleida i preguntava on dinarem…impressionat el Dani!!! Com li agrada això de la moto……i com va de bé!!!
Minuts més tard seguim travessant la frontera pel port del Portillon…fins a Vielha…on decidim tirar fins a Vilaller on la Iolanda diu que hi ha una fondaaaaa………que fan uns dinars……ummmmmm!!! Cap allà que tirem….passat el túnel, més penós i trist que he vist mai, comencen a caure unes gotes de pluja…mirem al cel….bah!!! un nuvolot negre que ens vol refrescar……
Sense més arribem a la fonda Mas de Vilaller, està a peu de carretera….en Danipod diu que està a Pont de Suert i que ja arriba…… Nens….com es menja a la Fonda Mas…queda recomanada amb 8 estrelles ducati a la guia de restaurants….quines butifarres casolanes, quina vedella amb bolets, quines galtes, quines amanides!!! Ufffff!!! Em cau la baba……jejejeje.
http://img209.imageshack.us/img209/7075/dsc01658og9.jpg
http://img91.imageshack.us/img91/3892/dsc01660pc1.jpg
Bé….continuem viatge…ara ja amb el Danipod, a partir del Pont de Suert un aire calent ens va patir molta calor, calor que ja no deixarem fins al final del viatge. Tirem fins a Alfarràs, allà amb una calor sufucant, ens despedim d’en Xavi, Vanessa i Edu que tiren cap a Lleida i després cap a Organyà…la resta tirem cap a Balaguer-Tarrega.
En arribar a l’autovia N-II, ens despedim d’en Danipod que es quedarà a La Panadella, de l’Enrik que tirarà cap a Barna, ja que, en Pere, en Joanp55 i jo tirarem cap a Manresa i després Terrassa….Matadepera….Sabadell……Llinars del Vallès, però en Pere ens guarda la sorpresa de passar pel peu de Montserrat, per la carretera que va del Bruc a Collbató…impressionat em vaig quedar….quina carretereta….sota els peus de la magnifica muntanya!!!
Així van acabar uns dies meravellosos on la passió per les nostres Ducati, on l’amistat va néixer entre aquest grupet de catalans va fer que aquestes jornades siguin inolvidables per tots nosaltres. Vam fer un grup on l’Enrik i les seves “genialitats” ens feien riure pels descosits, on les rutes i mapes eren llegits amb fluidessa per en Pere, Joan i en Vil-s4r, l’alegria de la Gemma (contagiosa), la joventut d’en Dani i l’Edu, el seny d’en Monsterbass, la seriositat d’en Multiisi i la Carme, la coneixença de restaurants de la Vanessa…etc….un equip perfecte…i completant l’expedició catalana en Ton900ss i l’Ingrid, la familia Desmo (Maria-Raquel-Jose)…sí Jose el del “guarrazo” li diuen ara….l’Osito i la seva dona……i com no tots el bascos i la resta de ducatistes que ens vam trobar gràcies a ducatistas.com i els seus membres.
Gràcies nois/es per haver-me fet passar uns dies genials!!! Sense vosaltres no hagués estat possible.
