Jordi, te queda todo el tiempo que necesites para racuperarte 100%, y aqui estaremos para lo que haga falta! Una abraçada company!!!
PD: La última vez que nos vimos fue el dia que llevé la moto a Motoexpert para reparar motor, se acercó allí para vernos, que gran tio :). Hace una semana cuando fui a por la moto ya reparada no pude evitar recordarle.
La veritat és que m’he emocionat al llegir aquest post. No he pogut evitar recordar circumstàncies molt semblades amb el meu germà…Espero i desitjo que aquesta llarga recuperació que l’espera sigui el camí definitiu a la normalitat, és un viatge dur i llarg… però s’ho val.
Ànims i força Jordi, molta força xaval!!!
Pd: Òscar-Raquel, l’altre dia no em vaig atrevir a preguntar-vos, no era el moment, encara que hes estat al corrent de quasi tot, t’agraeixo que ens posis al dia.
Per cert creieu que li podreu portar aviat la foto amb la pancarta?
Jo tinc moltes gane de portar-li, però els metges han dit que hem de tenir molta prudència amb les emocions d’en Jordi, que no podem ni imaginar el terrible esforç que per ell suposa recordar coses. De tota manera, ho comentaré amb el seu germà.
El tema de les visites encara està molt i molt controlat, no pot rebre mes de dues persones a la vegada, no se li pot parlar fort, sobretot no parlar-li dues persones al mateix temps, fer-li preguntes fàcils amb respostes concretes, per exemple: Jordi, que vols, aigua o cacaolat? o Jordi, prefereixes estar al llit o sortim a donar un passeig? Es important situar-lo al lloc on està i situar-lo en el temps, per exemple: Ara soparem, perque es al vespre, o Vinga Jordi cap al gimnàs que son les once, i com cada dia a aquesta hora, toca exercici!!! Coses així, fàcils de païr, com si fos un nen petit. Poc a poc.
només puc dir que envio molts ànims a la familia d’en famoso, als amics com sembla ser dueducatisti i demés, i també a tota la familia ducatista que ha estat al seu costat i al costat de la familia.
Veig k hi ha força gent k com jo, tenen amics o familia k ja no hi son o k han tingut algun accident força greu…
i la veritat espero k akest caliu k s esta fent amb tota la gent ducatista duri molt de temps!!!..
pk son de les coses k mes valores a la vida tant per la familia com pels amics…
son coses k recordes tota la vida…sembla egoista …pero …recordaran sempre els k hi van ser, per mes temps k dures!!!
m emociono nomes de pensar en ell i els altres…i m emprenya comprobar k sempre (almenys en el meu cas) son gent k han impactat en els altres,pel seu somriure o per la seva personalitat…
espero k per a poc a poc k es recuperi ,torni a estar entre nosaltres…
jordi ets unic!!
oskar i raKel …molta paciencia, saveu… k la val!!
anims a tots i com ja sabeu…ESTEM AKI!
Jo fa molt poquet que estic a la ZG i per tant no he tingut el plaer de conèixer a en Jordi. Espero, desitjo i estic convençut que podré fer-ho ben aviat.
Molts ànims a ell, a la seva família i als seus amics!!
Bé doncs com diu en mithbuster no tornaré a repetir el que tothom a dit i sent. Només dir que el Centre Gutmann és la reostia de bó i que està en unes boníssimes mans. I tingueu la certesa que es recuperarà encara que li costi el seu temps.
I per cert. En sabeu res de nou d’aquest bon home?
No ens coneixem, però això tan se val quan es tracta d´algú que ho està passant malament. Només donar-te molts ànims i que aviat superis aquest trauma company
Però el que tinc clar és que en JORDI FAMOSO és un tio amb una vitalitat excepcional.El vaig conèixer a la desmoandorrana i sense coneixer-nos de res,ja s’oferia per ajudar-nos per l’any vinent.Una persona com ell tinc molt clar que lluitara el que calgui i més .
Oscar i Raquel: Moltes gràcies per informar-nos de tot.No deixeu que el temps ens faci oblidar la notícia.
M’acabo de registrar al foro, amb alguns ja ens coneixem… sous meravellosos!! Jordi, a tu no et conec encara però sé (perque tothom m’ho ha dit) que ets un tiu genial, i sé que estas lliutant per tu i per tota la gent que t’estima.
T’envio molta força!! Espero que ens coneixem aviat…
El diumenge passat, vem anar a veure’l al Insitut Guttmann, i tot i que nomès van ser deu minuts, ens va fer una il.lusió que soposo, tots podeu imaginar.
A partir d’ara, molt gradualment, se’l podrà visitar, amb unes pautes molt estictes de com tractar-lo.Molt lentament va racuperant les defenses, tot i que encara no menja massa.
El Guttmann, es un lloc preciós, i`l’atenció que reb en Jordi es excel.lent.
Si tot va bé, la setmana vinent que faig vacances, tornarem a visiar-lo, aquest cop però, anirem al matí, esperem que no estigui tant cansat i poder -li fer companyia una estoneta mes llarga.