Bé amics, crec que ha arribat l’hora d’explicar-vos, ja públicament, el tema del nostre company FAMOSO.
No ho he comentat amb la seva família, però estic segur que a hores d’ara, estaran encantats que us en faci una petita crònica.
En primer lloc, demanar-vos les meves més sinceres disculpes per no voler parlar gaire del tema, però és que és un cas que m’ha afectat molt directament i d’una manera molt especial.
L’accident d’en Jordi és, com en moltes ocasions, un d’aquell que no t’expliques. Nosaltres vam anar al punt concret on ell va caure i no puc imaginar com va anar. De totes maneres, el més important no és aixó i si tot va bé, algun dia ell mateix ens ho explicarà.
El van trobar uns ciclistes que feien BTT per la zona, i van trucar a l’ambulància de seguida. Ell s’adormia i estava molt greu, van arribar els Mossos i l’ambulància va arribar més tard. Un cop van veure que no podien estabilitzar-lo, van decidir traslladar-lo amb helicòpter, que va venir desde Barcelona, ja que el del Trueta, estava amb un vidre trencat i no podia volar. Tot i així, a l’hora de pujar-lo a l’helicòpter no les tenien totes, ja que el simple canvi de pressió, podia fer que en Jordi no se’n sortís.
Un cop al Trueta, on va ingressar en coma, els informes no eren gaire alentadors i la vida del nostre amic penjava d’un fil; costelles trencades, pulmó perforat, dits trencats i el que més preocupava a tothom, les lesions cerebrals i medul·lars, que en un primer informe hi havia.
En Jordi va estar uns dies, i ja sé que pot semblar derrotista, entre la vida i la mort.
Al cap d’uns dies es van descartar les lesions medul·lars, però les cerebrals es van confirmar. Calia veure’n l’abast.
Jo vaig tenir la sort de poder-lo veure en varies ocasions a la UCI, on estava intubat i completament sedat i amb respiració assistida.
En uns dies, en Jordi, que és un tio fort, va anar recuperant les lesions que l’impedien respirar per si sol, es va descartar l’operació per refer-li la tràquea, el pulmó va anar curant, i semblava que de lesions medul·lars no n’hi havia. Però, seguia en coma.
Finalment el van traslladar a planta, sempre al Trueta, i van decidir anar-li retirant la sedació poc a poc, per veure si despertava. En Jordi va despertar.
Se’m fa molt difícil explicar-vos com està en Jordi ara, tot i que no hem deixat de visitar-lo mai, però… Les lesions cerebrals que es va fer li han afectat principalment la memòria immediata, és a dir, per què pogueu entendre’m, ell podia reconeixe’m, però no sabia de què em coneixia, o quan feia un minut que jo havia sortit de l’habitació, li preguntaven qui havia vingut a veure’l i no s’enrecordava, parlava contínuament del passat, coses que no venien al cas, neguitós, de cop i volta em parlava en castellà ( quan no ho havia fet mai ), deia coses sense sentit, etc. I així dia i nit, dies i dies. Ja us podeu imaginar l’estat anímic de la família…
Van decidir traslladar-lo a l’Institut Guttmann, un dels centres neurorehabilitadors de més prestigi d’Europa. Allà tot canvia, l’atenció que rep és excel·lent, un equip mèdic especialitzat, unes instal·lacions immillorables.
Segons els metges, en Jordi arriba molt desastabilitzat, sobretot, farmacològicament parlant, és a dir, no troben la manera de medicar-lo perquè estigui prou atent i actiu, però al mateix temps, tranquil i relaxat. Les defenses li van baixant, no menja gaire, està molt dèbil, fins al punt que prohibeixen les visites per evitar qualsevol situació de risc de passar-li un virus d’una simple grip, que posaria la seva vida en perill.
Finalment, ara fa pocs dies, sembla que han trobat la manera de que li augmentin les defenses, que mengi una mica més, de tenir-lo més controlat. Li han fet una cadira de rodes a mida, amb la que se’l pot treure a donar una volteta pels jardins del centre, desde on es veu el mar, que li agrada tant, aixó si no fa molta fred, ja que, com he dit, el seu sistema immunològic no està encara al cent per cent. Sembla que ja mou amb més soltura la part dreta del cos, que és la que té més afectada, que va agafant força, tot i que aquest procés serà molt i molt lent.
Ahir, el seu germà va venir a la botiga i em va donar la millor notícia que podia donar-me, el diumenge podré tornar a visitar al meu amic, en tinc unes ganes… això si, amb unes pautes molt estrictes, però tant me fa.
Us tindré al corrent de l’evolució d’en FAMOSO, i sobretot, que aquest accident no sigui un altre accident més, que serveixi a tots els que ho llegiu, per ser prudents i conscients, que al voltant nostre hi ha pares, fills, germans, amics… que ens estimen i pateixen quan no estem bé. Seny companys.
