Jo sempre he set un gran amat de la musica, però sempre hem diuen que soc una mica ranci 
ja que, o la meva musica o cap :2funny: :2funny: :2funny:
Des de molt jove he seguit molt estils musicals, suposo que com tots. Part d’aquest grups m’han fet ser com soc i pensar com penso.
No es bo, ni dolent, simplement és.
Entre els grups, podem destacar Bob Marley, Culture, Morgan Heritage i algun grup més de reggae. Aquesta musica m’ha fet com soc, diguem, que espiritualment , no crec en la violència, estudio les arrels per poder tenir un futur més clar i com no, utilitzo la herba com a font d’inspiració 8)
Peró hi ha altres grups que m’han marcat, i potser, més, per la seva proximitat.
Des de fa poc més d’un any, s’han retirat, encara que alguns components estan en d’altres grups. Això, seria un petit omentge a ells, un grup que m’ha marcat des de els 13-14 anys i que han estat al meu costat, sobretot en els moments més durs
Aquest grup, que s’anomenava BRAMS són de Berga i canten en català i defensen la terra i la festa 
Suposo que no els coneixeu, però només os volia ficar tres lletres de les seves cançons i amb negreta les frases que més m’omplen en depenent quins moments:
http://www.geocities.com/jordixiberia/brams.gif
quant surt el sol
`Sec sota el porxo vell a aixopluc de l´aiguat que cau
i a la terra el tempir fa bona olor.
Veig un tros més enllà un veí treu el cap,
s´ho mira, somriu i em veu i ens saludem.
Plou per tot arreu sens distingir quin camp és de qui.
Sembla que està apunt d´afluixar i la natura la feina atura
i l´ocellam desvetlla el camp i certifica que el cel s´estripa.
Quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis,
així de natural és la societat que pretenem.
Nits a la llar de foc explicant contes als menuts
que havíem sentit a l´avi allà mateix.
Ve el veí a fer el cafè i diu que es veu que hi ha nous veïns
d´una terra llunyana que ara és un erm.
El vent de migjorn que va fer ahir els ha dut fins aquí.
A l´endemà els anirem a donar la benvinguda,
i si cal ajuda, per fer a poc a poc una llar de foc
on contar rondalles a la canalla.
Quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis,
així de natural és la societat que pretenem.
Sec sota el porxo vell a aixopluc de l´aiguat que cau.
Aquesta terra és nostra però el món és de tots.`
No teniu pas prou acer
`No teniu pas prou acer per poder forjar
cadenes per tenir emmanillat un poble sencer.
No teniu prou bosses d´or per poder comprar la nostra dignitat.
Cal que sabeu que no tot es ven.
Sou un grotesc malson
i ens esteu donant la nit del lloro.
Quan, quan us adonareu que si sempre perdem és perquè sempre hi som?
Quan, quan us adonareu que si no convenceu és que no teniu raó?
No teniu prou sacs de sal per fer-nos esmussar la llengua,
ni teniu pas prou morrions per fer-nos callar.
No teniu credibilitat per convèncer-nos de res,
sabem molt bé qui sou i què voleu,
i no és res de bo.`
Moros i cristians
`Els polítics del país
estan ben encaparrats
en dividir Catalunya
en dues comunitats:
entre blancs clars i blancs foscos,
entre europeus i africans,
entre polacs i xarnegos,
entre moros i cristians.
Hi ha dos partits antagònics,
hi ha dos líders enemics.
Tota la seva doctrina
és l´antagonisme de si.
Mentre els votants es barallen
per quin dels dos té raó
ells compateixen la taula,
la cassola i el porró.
SI EL QUE VOLS ÉS DISTINGIR LA GENT
CAL SEGUIR AQUESTA NORMA:
NO ET FIXIS EN EL COLOR DE LA PELL,
MIRA EL COLOR DE L´UNIFORME.
Aquesta gent el que voldria
és mantenir-nos dividits,
no pas per ideologia,
sino per on som parits.
Però l´única diferència
que cal en compte tenir
és entre poble i burgesos,
opressors i oprimits.
Entre un porc i un feixista
la diferència és de pes:
del porc tot s´aprofita
i de l´altre no se´n treu res.
Però també tenen semblances,
i quelcom a compartir:
tant al porc com al feixista
li arriba el seu Sant Martí.`
Aquí trobareu més cançons seves http://www.kumbaworld.com/cande.asp?IDBusca=123
després d’aquest rotllo, que suposo que a més d’un se li pelarà, aclarir que no vull crear malt rotllos ni polèmica, simplement, que busqueu en la memòria aquelles cançons que os han marcat d’alguna manera…
L’s
